Valors superiors
De Lastoapedia
Aquesta pàgina tracta d'una llei de La Stoa que encara no és en vigor, és a dir, ara està només en estat provisional. El seu efecte encara no és aplicable completament. Tingueu en compte aquest aspecte.
Valors suprems de la normativa stoera. Els valors suprems es poden considerar com "els focus" a través dels quals s'orienta la normativa stoera. No són articles ni fonaments de la normativa; no obstant, tenen efectes visibles al llarg de tot l'articulat.
Contingut |
Llistat dels valors suprems
Els valors suprems de la normativa de La Stoa, tal i com apareixen indicats al Títol preeliminar, són els set següents:
- Autoritat de l'administració.
- Compliment dels drets i deures.
- Pluralisme social.
- Assamblearisme.
- Difusió de cultura.
- Subjectivisme fortament limitat.
- Propagandisme limitat.
Desenvolupament dels valors suprems
El desenvolupament del valor suprem (que queda apart del títol preeliminar) és el següent:
Autoritat de l'administració
L'autoritat de l'administració (formada aquesta actualment per Crom i Ander) es mostra en varis aspectes: l'administració com a garant del compliment dels drets i deures, com a entitat avalada per mantenir l'ordre i el benestar, i com a mecanisme a través del cual els portals del Cosmos Stoer poden exercir la justícia, sense que els usuaris del C.Stoer disposin, per ara, de cap sobirania popular.
Actualment, el sotsadministrador Ander exerceix un rol passiu al Cosmos Stoer, limitant-se a fer la feina de reparació d'averies i manteniment general de la web sempre que és necessari. De fet, la majoria de vegades és en Crom qui exerceix l'autoritat i les limitacions com a líder i "director" de la web.
La finalitat moral de l'administració, però, és aconseguir un govern benèvol i tolerant, sempre al servei de la difusió de la cultura (tal i com s'indica al títol preeliminar). A més d'aquesta finalitat moral ideal, l'administrador no pot en cap cas trencar els drets dels usuaris, sempre que aquests es trobin indicats expressament en la normativa. (A aquest respecte, és interessant el principi de la no retroactivitat desfavorable de les normes).
Apart del principi del compliment de drets i deures, l'administrador ha de cenyir-se al principi de propagandisme limitat, complir amb els seus deures de l'assamblearisme, i mantenir vigents la realitat de La Stoa del pluralisme social i de la finalitat de difusió de la cultura.
Per tant, un cop està ben delimitada l'autoritat de l'administració per tots els principis del pàrraf anterior, en realitat, aquest principi d'autoritat queda reservat per situacions excepcionals d'alarma, i a l'espera que algun dia els principis morals i estructurals de La Stoa siguin lo bastant forts per sí mateixos com perquè aquesta web deixi enrera la situació de monarquia i arribar a una vertadera (i sòlida) democràcia.
Consultar també la pàgina Autoritat de l´administrador.
Compliment dels drets i deures
La normativa de La Stoa promet uns drets als usuaris i, al mateix temps, els imposa uns deures, és a dir, unes obligacions. Els administradors (especialment l'Stoer 1r), els usuaris i inclús els visitants que utilitzin els serveis del C.Stoer estan obligats al compliment de drets i deures sense excepció.
Els drets de La Stoa són una part important d'aquesta. Tot usuari té la total llibertat de demanar el compliment de tots els drets que li assegura la normativa. La no-retroactivitat desfavorable de les normes assegura que rebrà el compliment del seu dret encara que un canvi posterior de la normativa eliminés aquest dret en concret. L'historial dels articles de la Stoapèdia és la millor garantia per assegurar que, en aquell moment, el dret està en vigor.
Cal dir que el dret s'ha de complir, si en el moment de la reclamació ("denúncia") el dret està en vigor. Si no ho està en el moment de la denúncia, però sí ho estava en un moment passat, aleshores el dret no es pot reclamar. Una reclamació a temps, doncs, és preferible.
L'autoritat de l'administració és inservible del tot a l'hora de provar d'impedir la reclamació d'un dret legítim: els drets de La Stoa, els que estan escrits en la normativa, són absolutament irrompibles mentre estiguin en vigor. No obstant, si un usuari considera que els drets de La Stoa són massa reduits o massa pobres (considerem, per exemple, que les lleis stoeres no donen la sobirania al poble stoer), i creu que aquests drets s'haurien de modificar a l'alça, si és aquesta la seva opinió sobre les lleis, ja seria un altre assumpte, si haurien de ser modificades o no.
També cal tenir en compte que tot usuari està sotmès al compliment del deure. L'incompliment d'un deure a La Stoa pot rebre diferents sancions: des de la més lleu (una simple amonestació verbal al msn per part de l'administrador) fins a la més greu (expulsió a molt llarg plaç, o fins i tot potencialment eterna, que es reserva a casos extremadament greus, que fins ara encara no s'han donat).
El compliment de drets i deures inclou, com a part de sí mateix, la possibilitat en que l'Stoer 1r, sempre dintre d'un cert respecte a les lleis, prengui la decisió de fer un agravant, una reducció, una absolució o una cancelació de la pena que tingui un usuari.
Malgrat que la sobirania popular, en el Cosmos Stoer, no existeix en absolut (per diverses raons), l'Stoer 1r ha près la opció de donar aquests drets (i inculcar aquests deures) al poble, amb la intenció moral d'assegurar un marge de convivència satisfactori, i un compliment del valor suprem de la difusió de la cultura.
Fora de l'ampli marge dels drets i dels deures, l'administrador primer de La Stoa té llibertat radical com per aplicar la seva voluntat, d'acord amb el principi d'autoritat de l'administració.
Pluralisme social
El valor superior del pluralisme social avala un ampli marge potencial de divergència de pensament en La Stoa. Un ampli marge, però mai infinit...
Així, per exemple, les idees de Crom (militant d'Esquerra Republicana) no sempre coincideixen amb les idees de Vilageliu (militant de Convergència d'Unió). O les idees catalanistes de Crom i les espanyolistes de la usuària Stumph. O les idees "d'educació formal" de l'Stoer 1r i la "literatura de casa de barrets" de Moncaira. O per no parlar també d'alguna desavinença entre la literatura de Crom i la d'Endsi. Entre d'altres exemples de discrepància ideològica (passada i present) entre el líder stoer i els altres participants de La Stoa.
El que ha de quedar clar és que La Stoa és un lloc de participació plural, sempre ho ha intentat de ser, i ho segueix siguent. La Stoa no és (a desagrat del que alguns frikies voldrien fer creure) en absolut un espai en que l'administrador Crom es converteix "en el melic de la web" i la resta de gent hi està "subordinada i agenollada". No pas en absolut. Però tampoc és un "camp de blat anarquista"...
Que en Crom sigui individualment un stoer de forta personalitat pròpia, fins i tot siguent com és el líder central (parlant en termes de constitució) de La Stoa, això no vol dir que ell hagi escollit que en La Stoa la seva personalitat serà la única que compta en la web; al contrari, la discrepància ideològica està permesa, i precisament els deures de La Stoa volen una convivència plural i rica.
En tot cas, excepte en els casos en que aquest ho indiqui expressament, l'administrador no necessàriament comparteix les opinions dels seus colaboradors (al contrari, per exemple en Vilageliu, més d'un cop ha manifestat un cert desagrat emocional per certes opinions).
No obstant, i aquest també és un punt important, el pluralisme stoer és social, no pas polític. Això significa que La Stoa és una monarquia, que el poder és de caire principalment monopersonal, que el moderador està subordinat a la jerarquia, i que, en La Stoa, no hi ha un pluralisme de partits.
La idea de l'existència d'uns deures en La Stoa, no obstant, mai s'ha d'entendre, en cap excepció, com una repressió ideològica "de facto" contra cap individuu, ni tampoc contra cap grup social, ideològic, polític, etcetra. El control intern de La Stoa que volen garantir els drets de La Stoa és un control motivat i limitat (no pas indiscriminat).
De fet, si en la normativa de La Stoa no predomina pas una tendència de web de tipus lliberal, sinó de tipus social i intervencionista, és perquè creiem que si es donés un ambient de falta de respecte i d'ofensa moral, i d'incompliment flagrant de la nostra moralitat pròpia, això posaria en perill (i no pas enfortiria) la nostra web. No és aquest tipus de pluralitat la que trobem recomanable i la que volem, no pas gens, en la nostra web.
La Stoa és una web de cultura i catalanisme (ben conscient que no totes les webs d'Internet ho són també, naturalment que no). I ha de preservar aquesta identitat.
De fet, així com els deures estan motivats a fer respectar la moral de la web, els drets i beneficis que La Stoa promet són "la part bona" del portal. Entenem que no seria just que la nostra web posés un seguit inacabable de deures i limitacions sense posar cap incentiu: així doncs, els drets i privilegis dels stoers estan precisament per a fer més agradable, i també més segura, la convivència entre administradors, moderadors, usuaris i visitants del portal. La Stoa no és ni vol semblar un règim policial estricte i sever; al contrari, vol esdevenir una "plaça del poble" agradable i atractiva, de bon estar per a tothom, lligada a les lleis però no tant apretada com per oprimir innecessàriament a ningú.
Així doncs, el pluralisme social (i "de diferents psicologies"), que exclou tot tipus de pluralisme polític, i que s'enmarca en els drets i deures, és un dels valors superiors i fonaments de les lleis del "Cosmos Stoer".
Assamblearisme
Malgrat que el pluralisme polític és una realitat prohibida i aliena al Cosmos Stoer, no per això el líder de La Stoa vol mantenir-se apartat i extern a la opinió dels usuaris i possibles visitants. Al contrari: un dels valors suprems de La Stoa és l'assamblearisme, que ara explicarem.
Per una banda, cal dir que l'assamblearisme de La Stoa no és una democràcia, sinó una expressió de monarquia parlamentària benèvola (una "dictatova", per entendre'ns). La democràcia és una realitat prohibida i aliena en La Stoa; però el líder s'interessa per la opinió de la gent.
Si en un futur (hom suposa que a mig o llarg plaç) l'assamblearisme del C.Stoer es transforma en una democràcia a ple dret, (aspecte que, per ara, no ens plantegem pas), això ja queda en un futur hipotètic. La norma, per ara, és ben senzilla: no es permet la democratització absoluta de La Stoa, però sí la participació plural parcial en alguns aspectes. (Canvis en el futur? Millor esperar asseguts...).
Així doncs, ja que La Stoa és una web assambleària i monàrquica, imposa com a un dret dels usuaris el dret que puguin contactar amb l'administrador sempre d'alguna forma i, excepte casos molt extranys, rebre alguna resposta.
La possibilitat més normal de contacte entre els usuaris i l'administració és via email.
L'email de l'Stoer 1r és webmestre2@gmail.com .
En condicions normals, l'administrador pot contactar amb l'usuari a través del fòrum.
Encara que un missatge en concret sigui una pallassada, o bé un "escrit molt tonto", l'administrador pot optar senzillament per contestar-lo d'una forma o altre. Com s'ha dit, s'ha d'evitar molt al màxim de deixar cap email sense resposta.
Només s'entén la omissió de resposta per part de l'administrador a una frase de l'usuari en cas de faltes flagrants molt greus dels drets de La Stoa (per exemple, el dret-deure del respecte).
Precisament, l'existència del càrrec de moderador electe lliure de La Stoa, s'entén, no com una expressió de democràcia efectiva (insistim en el tema) sinó com una expressió de l'assamblearisme.
L'ideal de La Stoa no és (tal i com s'indica extensament en el preàmbul) esdevenir (almenys, no per ara) una democràcia; però molt menys que cal altra cosa volem acabar esdevenint (o semblant) una dictadura; això mai. Precisament, un dels objectius de l'assamblearisme (i dels drets que aquest ofereix) és minimitzar la més mínima sensació de cap realitat de dictadura opressiva, i oferir un intercanvi d'opinions efectiu. Per dir-ho en una expressió: volem ser una monarquia "menys absolutista i més parlamentària".
Cal dir que l'assamblearisme de La Stoa: 1) està condicionat per l'autoritat de l'administració, 2) és un dret i un deure (ambdues coses) que ha de ser complert en aquesta web, 3) és una "eina útil" del pluralisme social, 4) troba una condició de ser en el propagandisme limitat de La Stoa, i 5) té com a funció afavorir el nostre ideal de difusió de la cultura.
Propagandisme limitat
La propaganda és una de les característiques habituals, per no dir ineludibles, de qualsevol web que aspiri a tenir un mínim de fama. No obstant, així com la carència de propaganda és un defecte, l'excés abusiu d'aquesta és també un problema per evitar.
El propagandisme de la llei stoera es refereix principalment a la propaganda que aquesta faci en webs externes al Cosmos Stoer, però també toca a la propaganda que l'Stoer 1r (especialment, però no únicament ell mateix) fa internament d'una web del Cosmos Stoer a una altra del mateix espai internàutic.
El propagandisme stoer inclou com a tals quatre tipus de propaganda diferents, que són els següents:
- La propaganda interna del Cosmos Stoer (en La Stoa publiquem un article de propaganda sobre una web nostra de Tiddly Wiki, per exemple).
- La propaganda externa al C.Stoer que vagi dirigida a aquest (per exemple, al DVG es publica un vincle dirigit cap a La Stoa).
- La propaganda interna del C.Stoer que va dirigida fora d'aquest (per exemple, un article de La Stoa promociona un article de la web Exèrcit del Fènix; aquesta propaganda generalment beneficia més les webs alienes que al C.Stoer mateix).
- La propaganda externa al C.Stoer en ambdós sentits, però que faci referència de contingut a aquest mateix (per exemple, un article del Racó Català que vagi dirigit a una web de la RFC, i que faci crítica en el contingut a La Stoa; aquesta propaganda, almenys actualment, sovint està creada per tal de fer un perjudici negatiu contra el Cosmos Stoer, és una part negativa que no sap evitar aquest espai internàutic).
La finalitat de la propaganda del C.Stoer no és (almenys, no únicament) afavorir a aquest portal en sí mateix, sinó que és difondre la cultura (almenys, en les branques culturals que La Stoa toqui amb alguna freqüència) de La Stoa en altres webs; i inclús, afavorir a d'altres webs que, d'una forma o altra, afavoreixin als mateixos interessos que La Stoa i les seves webs afiliades. S'entén que la propaganda de La Stoa no admet cap egolatria de l'administrador excepte de la necessària per la finalitat cultural.
L'excés de propaganda (que inclou, entre d'altres potencials abusos, l'enviament massiu d'emails o de missatges a fòrums, la insistència excessiva en el xat del msn, etcetra) està prohibit. La propaganda s'ha d'intentar donar sempre a petites (i mínimament regulars) dosis. El valor suprem de l'assamblearisme dóna la possibilitat que un usuari amb alguna queixa sobre la propaganda del C.Stoer (amb o sense relació amb l'actuació de l'Stoer 1r mateix) pugui enviar-le un email amb les reclamacions corresponents.
Difusió de cultura
La difusió de cultura és un eix subjectiu molt important en La Stoa i en tot el Cosmos Stoer, també en el Forumstoa. Per això, està inclosa com un dels valors suprems de la nostra web.
Entenem, i sembla lògic afirmar-ho, que, de les moltíssimes webs de tot tipus i de totes les llengues, hi ha algunes, no pas poques, que s'ocupen de la difusió de la cultura; i d'altres, que s'ocupen d'altres temes. Totes les webs del Cosmos Stoer són del primer grup; la nostra finalitat és principalment cultural. Fins i tot les autoentrevistes, els articles de Lo Cromanyà, els fòrums del Forumstoa, i els articles de tipus "denúncia subjectiva" són considerats (com a mínim sota cert punt de vista, i de forma lo bastant intensa) articles de cultura (o, dit d'una altra manera, articles que difonen una informació al lector).
No obstant, cal deixar clar que la difusió de cultura en La Stoa i el C.Stoer no és pas monoforme ni monotemàtica. Tot i que no es pot ignorar que el 85% dels articles de La Stoa i de la resta de webs stoeres són escrites per en Crom mateix, malgrat que l'existència molt present d'un sol autor és (almenys per ara) una realitat de La Stoa, és evident que en Crom toca bastants aspectes diversos de la cultura.
Entre els diversos temes que ha tractat La Stoa, els més importants (dintre de la gran amplitud d'informació que poden abarcar fins i tot per sí sols) potser són: la política (la de La Stoa, i la que existeix en Espanya i Cataluna), l'actualitat en general, i temes diversos de la filosofia.
Per tant, el subjectivisme extrem que no estigui relacionat amb el C.Stoer està prohibit. No obstant, caldria fer una observació al respecte. Els temes autobiogràfics, com per exemple el relat d'un caire un tant autobiogràfic com "Osset de peluix", són permesos a La Stoa sempre que es pugui raonar que tinguin relació amb la cultura (encara que sigui amb la cultura psicològica i subjectivista). Es podria dir així: la tendència autobiogràfia extrema de caire egolatra està prohibida, però la tendència autobiogràfia moderada que pugui apelar a motius culturals està permesa.
La difusió de cultura s'entén, en certa manera, com un dret (i una espècie de limitació) del C.Stoer. Les nostres webs no són (com ho seria la RFC) uns portals "ultrasubjectius i radicals". Ben bé al contrari: La Stoa i les seves webs adjuntes són portals moderats i d'un cert afany per l'erudició i el coneixement.
Cal remarcar (tot i que sigui a títol menys imperatiu) que el preàmbul de La Stoa menciona la referència que els articles de La Stoa siguin legibles, entretinguts i lo bastant amens a la gent.
La difusió de cultura és un valor suprem. Qualsevol canvi subjectiu radical en La Stoa (i/o en altres webs pròpies del Cosmos Stoer) significaria la destrucció d'aquest valor suprem de difusió de cultura; i per tant, també significaria la destrucció del títol preeliminar de la normativa i la substitució d'aquesta normativa per una de nova. Limitació de la subjectivitat
Aquest valor suprem fa referència a un tema del Cosmos Stoer: la limitació (moderada, no pas absoluta) de la subjectivitat.
Tal i com diu el valor suprem en concret, els valors del C.Stoer són culturals. La subjectivitat en el Forumstoa i en els altres portals, està permesa, tot i que sempre amb algunes limitacions.
Ninguna persona, ni tant sols l'administrador en cap del C.Stoer, té dret a imposar cap subjectivitat personal, ni cap opinió pròpia, ni la defensa de cap entitat colectiva ni social, com a superior carismàticament a la resta de persones de la web. Al respecte d'aquest v.suprem de la limitació de la subjectivitat, cal recordar, apart del v.suprem de la difusió de la cultura, el v.suprem del pluralisme social, entre d'altres.
Les infraccions radicals a aquesta limitació de la subjectivitat podrien ser perseguides i sancionades, d'acord amb la normativa.
